El terme municipal de La Tallada d'Empordà, de 16,74 km2, està situat a la plana del Baix Ter i el seu límit sud el constitueix el mateix riu. Formen part del municipi quatre pobles: La Tallada, que és la capital administrativa i el nucli amb més habitants; Tor, al nord; Marenyà, a l'oest, i Canet de la Tallada, al sudest.

Tot i que la major part del terme és pla, amb altures d'entre 10 i 20m. sobre el nivell del mar, la part nord-occidental és més abrupta i està ocupada per la Serra de Marenyà o de Sant Grau, arribant fins al Puig Segalar (170m.), on es troben els termes municipals de La Tallada, Garrigoles, Viladamat i Albons.

És una muntanya recoberta de pinedes relativament recents. A mitjan del segle passat estava tota conreada i plantada d'oliveres i vinya, que es van anar abandonant poc a poc fins convertir-se en un bosc espès.

La part més baixa de la serralada, on es situen els nuclis de Marenyà i La Tallada, és la trancisió entre la muntanya i la plana més fèrtil, de regadiu. En aquesta zona, coneguda com els Aspres, predominen els conreus cerealístics de secà i és on es concentra la major part de la població.

Quan a la plana, que ocupa la meitat est i sud del terme municipal, és regada per diverses rieres i recs secundaris que prenen les aigües al Ter i al Rec del Molí, el qual s'inicia a Colomers. És la zona agrícola més fèrtil del minicipi.

Es coneixen informacions i notícies de La Tallada des del segle XI. Apareix la fortalesa que dicunt Talada entorn els anys 1053 i 1071. Hi ha notícies d'un cavaller anomenat Humbert de la Tallada entre els anys 1079, 1111 i 1128. I més endavant es cita el castell de La Tallada en diversos documents dels segles XIII i XIV. No obstant, són poques les notícies que permeten resseguir amb detall la història del municipi.

Al segle XIV el castell de la Tallada va canviar de mans diverses vegades, fins que al 16 de desembre del 1385 la Tallada i Verges es van rendir al rei i quedaren incorporats a la corona, igual que el comtat d'Empúries. Dos anys més tard el comte Joan veié restituït el seu comtat i poc després va vendre al seu germà les viles de Bellcaire, Verges i la Tallada, donant origen a la baronia de Verges. Com que la va heretar la Joana de Rocabertí, la seva muller, es va trobar sota el domini dels Rocabertí fins que al 1587 es va incorporar a la corona, formant part de la batllia reial de Verges.

La pertanyença als Rocabertí encara es veu reflectit en l'actual escut del poble: La creu i els dos rocs de color blau, un a cada costat. Hi figuren, també, les barres horitzontals i verticals, símbols de les cases d'Empúries i de Barcelona, a la meitat inferior.

A partir del segle XVIII i especialment del segle XIX la població va notar un augment significatiu, seguint un procés generalitzat a tot el país. En el conjunt del municipi hi havia 282 habitants a l'any 1719 i va arribar fins els 506 al 1857. Entre la segona meitat del segle XIX i els primers decennis del segle XX va començar a minvar poc a poc (483 habitants al 1910), però sembla que va reempendre el creixement, lent però constant, als anys següents, ja que al 1960 hi havia censats 569 habitants.

Segurament aquella fou l'època amb més població al municipi. A partir de la dècada següent la minva de població respecte temps passats ja es notava. I durant els anys 80 i 90 del segle XX va quedar estabilitzada entorn els 350 habitants. A partir del 1999/2000 es detecta un petit creixement que sembla seguir una línia constant, segurament degut a la creació de nou sòl edificable en els diversos pobles del terme municipal.

El que sí ha crescut notablement és la població de segona residència; famílies que fa anys que tenen una casa als nostres pobles per passar-hi les vacances, caps de setmana i temps de lleure, i que estan ben arrelades al municipi.

Al 28 de setembre del 1984 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret que oficialitzava l'escut municipal aprovat el 19 de juliol del mateix any. L'escut és "caironat, d'or, una creu grega claviculada rectilínia d'atzur acompanyada de 2 rocs també d'atzur, un a cada costat del braç inferior; el peu faixat d'or i de gules de 6 peces partit d'or, 4 pals de gules, sostenint una cinta d'atzur. Per timbre una corona mural de poble." (Registre dels ens locals. 20-05-1994).

Al 25 d'agost del 1989 es va aprovar la bandera municipal pel Ple de l'Ajuntament, i el 15 d'octubre va ser presentada al poble i beneïda durant l'ofici de la festivitat de Sant Galderic d'aquell any. Aquesta, d'acord amb l'escut heràldic municipal, és de color groc, amb una creu grega claviculada rectilínia blava centrada al mig. (DOGC 31-01-1990).

A continuació les paraules que es van dir en el moment de fer la presentació oficial:
"Per què volem una bandera?"

La bandera és un tros de roba decorada que serveix com a símbol d'un estat, d'una nació, d'una ciutat, d'un partit, d'un equip... El seu origen a occident és relativament recent, del segle XII, però ja antigament s'usava l'estendard amb la mateixa finalitat.

L'Ajuntament, després de convocar un concurs d'idees i de cosultar la Societat Catalana de Vexil.logia, va aprovar en Ple la bandera del nostre municipi.

La bandera, segons la Societat Catalana de Vexil.logia, ha de preservar la creu blava al centre com a motiu principal que és de l'escut. El fons groc representa la riquesa i la terra en general. El color blau significa aigua a molts països, però també el cel, la fraternitat, la llibertat o la reialesa.

A la nostra bandera, els símbols de l'escut ens recorden el nostre lligam amb el Comtat d'Empúries i, els colors groc i blau, ens associen a l'entorn del nostre municipi, que antigament era format per aiguamolls.

La bandera ens ha d'identificar amb el nostre entorn i amb el nostre origen. Si ens la sentim nostra la mostrarem amb orgull i la respectarem com a tal.

Festa de Sant Galderic

Patró dels Pagesos Catalans

La diada s'escau el diumenge més proper al 16 d'octubre. Celebrem la festa del patró de la pagesia a Catalunya abans de la imposició de Sant Isidre.

Fòrem el primer municipi en recuperar aquesta tradició, a l'any 1987. L'impulsor d'aquesta iniciativa fou el mossèn Josep Planas. A l'esglèsia parroquial de Santa Maria de La Tallada hi ha la imatge del sant feta amb fusta de xiprer.

Els actes que se celebren són un ofici solemne on es porten ofrenes a Sant Galderic. Aquestes són productes del camp, aviram, artesanies i quadres. Després es fa un dinar al Centre d'Esplai Municipal "L'Empordanet" amb unes 400 persones. En aquest dinar hem tingut la presència de Consellers de la Generalitat, de polítics i alcaldes de la demarcació i dels amics de Sant Joan Pla de Corts (Vallespir) amb qui estem agermanats.

Després de l'àpat es fa l'encant d'ofrenes que consisteix en subhastar els presents que s'han portat a l'ofici. Aquesta subhasta la fa en Josep Ferrer Carbó, veí del poble. A la tarda s'acaba la festa amb una audició de sardanes.

Al llarg dels anys hem fet exposicions d'eines del camp d'en Xevi Plujà i del Dr. Plana. També s'ha aprofitat la festa per inaugurar diferents obres municipals.

Aquí podeu veure la programació de la passada festa, que es va celebrar el passat 13 d'octubre.

Festa de la Gent Gran

Aquesta festa es fa en homenatge dels veïns i veines dels pobles de La Tallada, Tor, Marenyà i Canet que tenen 65 anys o els compleixen aquell any. Els homenatjats estan convidats i tenen un obsequi de record.

Sol fer-se al mes d'abril o maig, i se celebra cada any des del 1991.

En aquesta festa comptem amb la presència dels nostres amics jubilats de Sant Joan Pla de Corts (Vallespir), que ens acompanyen en una diada tan entranyable i familiar.

Els actes són un ofici, un dinar al Centre d'Esplai Municipal "L'Empordanet" i sardanes.

S'ha aprofitat la diada per inaugurar obres municipals o homenatjar particularment algun veí dels nostres pobles que ha destacat singularment. Cada any també es fa un detall a la persona més gran del municipi.