Està situat cap a l'interior del terme municipal, al peu de la serralada que s'enfila cap al nord fins a arribar al Puig Segalar.

És també en aquest poble o als seus voltants on s'han trobat les restes de poblament més antigues. Tot i que modestes, algunes sitges i troballes de ceràmica al seu entorn evidencien una ocupació almenys des d'època ibèrica (segles III-II a.C.) fins a l'Antiguitat Tardana (segles IV-I d.C.), i que hauria tingut la seva continuïtat en el primitiu nucli de Marenyà construït entorn l'església.

Sant Esteve de Marenyà

Com a tots els nostres pobles, l'edifici més emblemàtic és l'església parroquial de Sant Esteve, romànica del segle XI, que conserva restes d'importants pintures morals a l'interior de l'absis. El tema més important és la lapidació de Sant Esteve. També hi apareix la crucifixió i la visita de les tres Maries al sepulcre de Crist. Es creu que aquest mural pertany a l'escola del que s'ha anomenat Mestre d'Ossormort, i recentment fou restaurat per tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Davant de l'església hi ha el Pedró, un altar on hi figuren els noms dels punts cardinals en llatí. Darrera, al voltant de l'absis, podem observar-hi restes de diverses sepultures medievals.

Al damunt del temple original també s'hi va edificar una fortificació que doblava en altura l'edifici romànic. Hi destaquen dues filades d'espitlleres.